Una nova fornada està en camí

Ver en castellano

Reproductor musical
de RadioBlog Club.
Gaudeix dels Pink Floyd i el seu mític "Another brick in the wall"
mentre llegeixes.
Sonarà malgrat que no introdueixis 1 €. Si la sents no estaràs robant res a ningú ni ets pas un pirata. No has de ser pas empaitat per això.

"Quan una cosa dolenta succeeix : el que culpa als altres és un neci , el que es culpa a si mateix comença a entendre , el que no culpa ningú és un savi".

No recordo pas qui ho va dir

Una nova fornada està en camí
 
Aquest és el esperit
 
Per ElSrM.
 

Avui apareixien en mitjans de comunicació alguns dels estudiants amb millors notes de la Selectividad. No sé pas si les proves continuen rebent el nom de PAAU-LOGSE (Proves d'Accés a la Universitat). Sembla ser que els examinats aquest any són l'última promoció que passa per aquest tipus d'examen, ja que en el curs que ve serà reformat.

Això és un avatar fet amb Yahoo!
Recordo com em va anar a mi. Vaig cursar el que llavors era l'E.G.B., després el B.U.P. (vaig ser de l'última promoció), el Batxillerat (vaig ser de la primera promoció que ho feia en lloc del C.O.U.)... la "sele" i la Diplomatura en Ciències Empresarials.
I en el futur, el què hagi de venir. M'agraden moltes coses que encara no he pogut aprendre. I algunes em resultarien molt útils.

El col·legi en el qual vaig cursar el Batxillerat tenia un nivell de qualitat i exigència alt. No li regalo res per dir-ho ni exagero pas. Vam fer exàmens globals abans d'anar a la "sele" possiblement més difícils que els que ens trobàrem allà.

Vam tenir 2 setmanes per preparar les PAAU-LOGSE. Amb el cansament que acumulava, vaig fer el millor que podia fer. La primera setmana la vaig dedicar a dormir i recuperar forces. Vaig escriure un petit diari personal in English per practicar una mica de cara a la prova. La segona setmana la vaig passar estudiant pels matins, a la platja, i descansant a la tarda. N'estic molt dels pobles del litoral català.

En el B.U.P. i Batxillerat vaig treure una nota mitjana molt pròxima al 9 sobre 10.
En la "sele" també vaig superar el 8, quedant per sota de 9.
El mateix puc dir de la meva diplomatura.

Sempre vaig tenir facilitat per als estudis. Es podria dir que sóc algú força intel·lectual en general, curiós...

En classe sempre era amic "dels més vàndals" :-P . Res a veure amb l'esteorotip del nerd o estudiós sense vida social en aquest sentit. Ho dic avançant-me a una cosa que comentaré després.
Una vegada, un noi que estava molest amb mi, en un atac de sinceritat, em va dir, sobre els esteorotips: "ets rar". Estic d'acord amb ell. Podia estar amb grups molt diferents sense "ser de" cap plenament.


Sistema educatiu
Vist amb perspectiva, es consoliden en mi una sèrie d'idees que ja tenia en aquella època, fa ara uns 10 anys.

És tremendament injust (i absurd) que s'estableixi un estatus social atenent exclusivament a una nota numèrica. O a estar gras (o prim) o no estar-ho. O a tenir grans a la cara.

S'ha demostrat ("Intel·ligència emocional", Dr. Goleman) que no existeix una correlació forta entre les bones notes acadèmiques i la intel·ligència numèrica i verbal, aquelles aptituds mentals que es mesuren amb l'indicador denominat Coeficient Intel·lectual.

Els experts en pedagogia i psicopedagogia comencen a pensar a rebatejar el C.I. com a C.I. numèric-verbal. Delimitar el concepte, en comprendre que la "intel·ligència" és quelcom més que els processos numèric-verbals.

Sí s'ha demostrat que existeix una correlació forta entre un elevat grau d'intel·ligència emocional (p.ex. la intel·ligència interpersonal, l'empatia, la sensibilitat, la disciplina, l'autocontrol, l'autoconeixement, l'ètica...) i els èxits acadèmics.
I també es dóna aquesta correlació positiva clara i definida, atenguin, amb l'«èxit social» (salut, classe social, satisfacció en les relacions personals...).

Així què reitero l'absurd de dividir la gent en "llesta" i "ximple" segons una simple nota numèrica acadèmica. Com si el seu comportament i actitud no influïssin en els seus èxits i tot estigués definit per "la pasta de la què estan fets" (o pel seu compte bancari, pitjor encara, si de cas).

Altres dues coses que apuntaré breument, perquè el nostre sistema educatiu espanyol no és pas el tema central d'aquesta columna:
- el sistema educatiu espanyol afavoreix clarament els "bons estudiants" (que obtindrien profit de qualsevol altre sistema, més o menys) i contribueix a desatendre els estudiants regulars o amb més dificultats de qualsevol tipus

- no hi ha pas una cultura de l'esforç al nostre país i els resultats i el nivell del sistema educatiu espanyol no són més que un de tants reflexos d'aquesta situació; als U.S.A. tenen aquell tòpic (utòpic) de "qualsevol pot arribar a ser President" que confirma la seva creença segons la qual l'esforç dóna els seus fruits; a Espanya el nostre tòpic és el de "viure de rendes", sense treballar si es pot; és un resum massa breu i taxatiu com per a ser precís però la idea queda exposada: al nostre país a la gent amb talent se la ignora, se la margina o se l'enveja moltes vegades (i s'aniran a viure i treballar a l'estranger); l'esforç només s'entén com quelcom obligatori per a sobreviure, no pas com quelcom il·lusionant per a prosperar

Dic la primera cosa malgrat que a mi em va anar bé. Perquè es tracta d'actuar ignorant si la norma en qüestió et beneficia o et perjudica, sinó mirant si beneficia o perjudica a tothom.

I dic la segona cosa sense ressentiment, tampoc no he tingut cap problema personal en concret motivat pel meu èxit acadèmic. Almenys cap que m'hagi traumatitzat :-) (sempre he estat una mica "passota" amb el que m'ha semblat neci).


L'Alexandra García vol canviar la societat
El tema central d'aquest escrit es aquest.

Si l'altre dia un amable lector em comentava amb satisfacció, des d'una edat superior a la meva, que se sentia identificat amb la meva incipient acció cívica i amb els meus plantejaments,
jo avui he de dir quelcom semblant en relació amb la Srta. A. García d'acord amb una entrevista que llegeixo a El Periódico.

Sóc força protector de la meva intimitat i per això mai no hauria sortit en medis de comunicació per a celebrar el meu èxit acadèmic.
Ja sortiré quan sigui imprescendible. No és que em molesti parlar en públic, al contrari. Simplement succeeix que gaudeixo molt de la intimitat que la notorietat s'acaba portant.
Encara que si la Srta. A. García no hagués concedit aquesta entrevista jo no estaria ara escrivint aquesta ressenya d'homenatge.

La Srta. García, veïna de Barcelona, com jo, ha obtingut un 9,82 en la "sele". La nota màxima de Catalunya. Un 9,82 és impressionant.

«Soy una persona segura de mí misma, exigente, fiel a unos ideales, con un sentido de la justicia muy marcado y, además, muy feminista».

És una declaració molt potent. Aplaudiments per la meva part. A tot.

Puntualitzaré, per si li cal a algú (jo fa anys ho vaig necessitar, quan ignorava això que diré ara i una altra persona em va treure del meu error), què significa "feminisme".

L'arrel de la paraula enganya, igual que ho fa l'arrel de la paraula "masclisme".

Llegim en l'accepció 2a del Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, en la seva 22a edició electrònica:

2. m. Movimiento que exige para las mujeres iguales derechos que para los hombres.

Per evitar malentesos, podrien començar a emprar-se les següents veus:
- igualitarisme per referir-se a feminisme
- sexisme per definir-se a masclisme

Veiem, per exemple, que algunes de les persones que es diuen "feministes" actuen a la pràctica sent sexistes o masclistes en el moment en què deixen de defensar una igualtat de drets, oportunitats i, fins i tot, resultats
i comencen a defensar la supremacia.
Recordin, feminisme (autèntic) = igualitarisme.

(...) tiene claro su futuro: estudiar Derecho en la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Sueña con «reestructurar el sistema judicial y acabar con la discriminación de sexo».

Nobles somnis. Ja sap: a treballar en construir-los alhora que viu la vida amb alegria. Qualsevol contribució que faci, per petita que sigui, serà valuosa.

Alexandra (...) domina el inglés, el francés y el alemán. Es una apasionada de las novelas de intriga y de los libros de crítica social. Adora el Arte, en especial el dibujo, el teatro y el cine. Practica deporte esporádicamente y es vegetariana por convicción.
«También me encanta salir con mis amigos. Estoy harta de los estereotipos. Yo rompo el mito del estudiante 10» (...)

Potencial, curiositat personals que denoten intel·ligència.
Em sento identificat en força de les coses que diuen aquí. Menys en allò del dibuix hehe, i en que practico esport amb regularitat, més que esporàdicament, el sedentarisme senta fatal al cos.

Jo, com anticipava a dalt, també he trencat sempre els motlles estereotípics amb llibertat i satisfacció. En realitat, suposo que he continuat amb la tradició familiar d'allunyar-se dels convencionalismes sempre que fos necessari. És possible que aquesta actitud sigui una cosa que escandalitzi o molesti a alguns.

A las discotecas va «de vez en cuando» porque disfruta más de una «charla en un bar musical» con sus amistades.
Su secreto para superar con un éxito desbordante las pruebas de selectividad ha sido la tranquilidad y la buena organización. «Soy muy exigente y perfeccionista. Mi motivación por cambiar la sociedad ha sido imprescindible», explica. El ambiente familiar también le ha ayudado a poner un punto y final brillante a un «bachillerato muy intenso», en el que obtuvo un 9,9.

Cent per cent d'acord en allò de les discoteques.

Conec bé què és l'autoexigència i el perfeccionisme. De fet he d'alertar contra la falta d'equilibri. Si se'ls deixa créixer a aquestes qualitats com vulguin, poden provocar molèsties i problemes nerviosos. Com l'insomni :- (

Motivació per a canviar la societat. Aquesta és la frase. Aquest és l'esperit. Necessitem això.
Si les paraules de la Srta. García són honestes, genuïnes, autèntiques, li dono des d'aquestes humils línies la meva felicitació i el meu alè d'ànim.

Sens dubte, allò que acabarà canviant la societat seran les croades socials que lliuri. Després de l'exposició d'intencions ha de venir l'acció.

Les grans metes enfronten grans obstacles. Només amb intentar-ho ja s'ajuda als altres. Perquè poden prendre exemple, o continuar la teva obra iniciada trobant-se un camí aplanat.

Em produeix apatia, tristesa, veure a gent amb grans qualitats, molt preparats, amb ideals... i desaprofitant tot això.
Tenim els Molt Honorables Presidents J. L. R. Zapatero i B. H. Obama, per exemple. I a bona part dels seus equips de govern.

Ambdós amb notables intel·ligències, qualitats, aptituds, formació. Ambdós amb uns poderosíssims recursos al seu abast per millorar la societat que els envolta.

Ara mirin el què han fet, el què no han fet pas (com diria el difunt Sr. V. Ferrer) i fixin-se en allò què hi podrien haver fet. I comparin. Les coses què podrien haver arribat a fer.

Parlo de tota la seva carrera, no de les seves presidències només. El President B. H. Obama encara té força temps per a demostrar coses. No sé pas quant tindrà el President J. L. R. Zapatero al capdavant de l'Executiu o si pensa presentar-se a la reelecció.

Què hauria fet algú com el Sr. R. Nader al seu lloc? Sense disposar dels recursos amb què compten ells dos ja n'ha fet més. Ha dedicat la seva vida a això.
Quan li van preguntar si es retiraria (té més de 70 anys) va respondre: "porto tota la meva vida fent just allò que desitjava fer. Es retira la gent que fa coses que no li agraden".

Imaginin-s'ho de President del Govern dels U.S.A. O d'Espanya.

"Apunta a la Lluna. Si no arribes, et quedaràs a les estrelles". És un bon consell.

"No perdis pas el camí de la justícia i la humanitat. Si ho fas, hauràs d'enfrontar-te amb altres que han continuat defensant-lo".
Aquest també és bo.

El primer no recordo pas (un cop més :-P ) qui el va pronunciar. El segon és meu.

Felicitats a tots els alumnes que han superat (i ànim als qui no i l'han intentat; torneu a la càrrega de nou!)
la "sele". En especial a la Srta. (sembla que diré "la senyoreta Escarlata" haha, com en "Allò que el vent s'en dugué") Alexandra García.


Bibliografia: El Periódico.