L'ONU es posa del costat de la Humanitat (III)

Ver en castellano

Reproductor musical
de RadioBlog Club.
Gaudeix d'en Tchaikovski i son bellíssim "Llac dels cisnes"
mentre llegeixes.
Sonarà tot i que no introdueixis 1 €. Si la sents no estaràs robant res a ningú ni seràs un pirata. No has de ser pas perseguit per això.

"L'univers és un lloc fred i buit quan en ell no hi ha res més gran que la vostra pròpia necessitat".

Crec que és del llibre "Vampirs emocionals", del Dr. Bernstein (però no es refiïn massa de la meva amnèsia)

L'ONU es posa del costat de la Humanitat (III)
 
Allò que els murs diuen, els mitjans de comunicació callen
 
Per ElSrM.
 

Acabo per ara amb el tema de les dues entrades anteriors amb un cop d'ull a aquest article del Professor J. Xercavins, de la Universitat Politècnica de Catalunya; excoordinador del Secretariat del Fòrum UBUNTU.

Cito alguns fragments.

Els mitjans poderosos de comunicació callen sobre el que succeeix en l'O.N.U.

(...) dos personajes referentes en mayúsculas: D'Escoto y Stiglitz

(...) tal vez pueda hablarse de un antes y un después "histórico" de la Conferencia

(...) no puedo más que expresar mi indignación contra una de las manipulaciones mediáticas más importantes de los últimos tiempos: el "insoportable" silencio de los medios poderosos de comunicación alrededor de esta Conferencia de la ONU.

(...) 1. Los medios poderosos de comunicación no han podido desprestigiarla; el New York Times publicaba, el 24 de mayo pasado, un artículo muy duro, firmado por NEIL MacFARQUHAR, donde D'Escoto era calificado, de entrada, como: "a ranking Sandinista and the fractious president of the United Nations GA". Todo el mundo puede leerlo y hacerse su propia opinión. La tergiversación viene, sobretodo, cuando la información de que D'Escoto esta basando sus propuestas en el informe de la "Comisión Stiglitz" (mucho menos caricaturalizable), no puede leerse hasta el mismísimo final del artículo al que, por supuesto, cuesta mucho en llegar.

Pero lo realmente interesante de este hecho es que, curiosamente, no encontró eco en los medios poderosos de comunicación. Se ha preferido, incluso, silenciar que vilipendiar. A mi juicio, les era más peligroso, para sus intereses, que se empezase a hablar de ello y que, por lo tanto, al final, alguien hablase también de los contenidos y quizás se entusiasmase con ellos.

Servidor, la veritat és que s'ha entusiasmat.

Em sorprèn també que els mitjans de comunicació d'U.S.A., una democràcia que té camps de concentració tant dins com fora del seu país,
que han practicat recentment la guerra d'agressió,
que han tingut en la seva darrera Administració, parlo de l'Ex President Bush fill, a uns violadors sistemàtics de la Constitució dels Estats Units i de la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides,
es sentin amb la suficient autoritat moral per a intentar desqualificar el President de l'Assemblea General de les Nacions Unides
dient que va ser "un sandinista".

Mirant als fets, i és molt dur constatar-ho, qualsevol sandinista, o qualsevol etarra fins i tot, és menys responsable d'haver infligit danys a la Humanitat
que l'Ex President George Walker Bush, la seva Administració i les seves polítiques d'exteriors i de Drets Humans.

És aquesta una realitat repugnant, que fins i tot em causa enrojolament afirmar, però que ha de ser recordada malgrat que sigui desagradable. Perquè no parlem de qualsevol dictadura ominosa, és que precisament parlem d'una democràcia caudal com la de la República Federal dels Estats Units d'Amèrica del Nord.

Per això crec que haurien de ser molt coherents aquells mitjans de comunicació abans de recriminar segons quines coses al President d'Escotto, de l'O.N.U., si no han recriminades coses pitjors abans a l'Ex President G. W. Bush.

A més a més, la persona citada, el Pres. M. d'Escotto, parla amb unes raons molt ben fundades.

Continuo ressenyant algunes parts de l'article periodístic que avui els porto.

"Lo que los muros hablan, los medios callan"

(...) No es este el momento de profundizar en ello, pero está cada vez más y más claro que uno de los grandes problemas que debe resolverse, desde la vertiente de la "alter-mundialización", es el de garantizar la libertad y el derecho a una información veraz y plural de lo que sucede en el mundo.

(...) Sin embargo la historia (de momento en minúsculas) tiene sus propios recovecos y la Asamblea General de Naciones Unidas está presidida, desde septiembre pasado -aunque la elección propiamente se realizara, como es procedente, meses antes- por el Padre Miguel D'Escoto. A su empeño hay que atribuir ya, primero, la osadía de abrir una ventana, distinta de la del G20, para mirar, analizar y proponer sobre la crisis: la "Comisión Stiglitz"

(...) los EEUU y (...) Europa, que no quieren que la ONU hable de otra cosa que no sea de los países en desarrollo (...) D'Escoto" no ha dejado pasar la oportunidad y ha puesto toda su energía en, precisamente, transformar la Conferencia en el hito, posiblemente "histórico", que pondría a la ONU al frente de la gobernanza de los temas financieros y económicos mundiales.

(...) Estamos ante una situación totalmente inédita. Hay que recordar que a la Asamblea General le estaba prohibido prácticamente inmiscuirse, hablar sobre el tema de las finanzas internacionales, de la economía mundial; esos temas eran reservados para el Fondo Monetario Internacional (FMI), el Banco Mundial (BM), la Organización Mundial de Comercio (OMC), eso ha sido siempre así. Pero esta situación no puede continuar....De manera que esta convocatoria que hemos hecho para junio sería la primera oportunidad en la historia de Naciones Unidas en que estamos diciendo: "vengan toditos".Estamos en el siglo XXI, el siglo de la reconciliación -tiene que serlo- y de la inclusividad democrática. No queremos que sean solo un G-8 o un G-20 los que hablen y decidan, respetaremos criterios, los escucharemos, pero en una real democracia la mayoría es quien decide, por eso empecé a hablar de que la que debe imponerse es la voz del G-192, de todos los miembros de la ONU. ... Así que hay buen ánimo para el encuentro, el cual se ha convocado al máximo nivel, porque esta batalla hay que darla en las Naciones Unidas, para que democráticamente se pueda participar en el diseño de la nueva arquitectura financiera, económica, monetaria y comercial mundial. Eso es lo que pretendemos hacer.

Vet-ho aquí.

Però com deia en una entrada anterior, la majoria de mitjans de comunicació massius prefereixen centrar-se en coses tan importants com
si l'Ex President Felipe González té xicota,
o en quelcom relacionar amb el Cristiano Ronaldo,
o na Paris Hilton,
o na Belén Esteban,
o en Leo Messi,
o la Isabel Pantoja.

I la gent, aclaparada per la desocupació i el pagament dels hipertrofiats crèdits hipotecaris,
es desentenen i els ho permeten.

Sense adonar-se pas que això té molt a veure amb el pagament de les seves hipoteques, els seus salaris i la seva ocupació.
Sense adonar-se pas que això és igual de complicat que recordar quant cobra el Cristiano Ronaldo, en quins clubs ha estat i en quina part del terreny de joc es sol moure. Igual de complicat que saber qui és la Paris Hilton, quin és el negoci de la seva família, en quin país viu, a què es dedica ella i quines són algunes de les seves amistats.

Au, que no només ho pot entedre qualsevol persona que tingui ganes d'intentar-ho, sinó que ens interessa molt malgrat que no se'n parli gens.

De moment, servidor, els desitja des d'aquí molta sort al President d'Escotto i al Professor Stiglitz en els seus propòsits, perquè (ens) m'importa molt el que hagi de passar amb aquestes iniciatives.


Bibliografia: Associació per a la Taxació de les Transaccions financeres especulatives i l'Acció Ciutadana-Justícia Econòmica Mundial (ATTAC): Thalif Deen entrevista a MIGUEL D´ ESCOTO, ídem: Conferència de les Nacions Unides sobre la Crisi Financera i Econòmica Mundial
i el seu Impacte Sobre el Desenvolupament
, ídem: Conferencia sobre la crisis económica en la ONU, pel Sr. J. Xercavins i Valls, Professor de la Universitat Politécnica de Catalunya i ex coordinador del Secretariat del Fórum UBUNTU. Comisión Stiglitz: ONGs presionan a gobiernos para que asistan a reunión ONU, Informe Stiglitz en castellà: arxiu P.D.F., Declaració esborrany del President de l'Assemblea General de l'O.N.U., el Sr. M. d'Escotto, en anglès: fitxer P.D.F..