El BCE demana abaixar salaris i abaratir acomiadaments en Espanya

Ver en castellano

Reproductor musical de Jamendo.
Gaudeix d'una mica de música
mentre llegeixes.


Perquè compartir no és pas robar ;-)

El BCE demana abaixar salaris i abaratir acomiadaments en Espanya
 
Invasió de competències?
 
Per ElSrM.
 

Permetin-me abans de començar que deixi sortir al marrec que porto dins i fer, un cop més, el joc de les fotos.

Aquest és el Governador del Banc Central Europeu (B.C.E.), el Molt Distingit Sr. J. C. Trichet.

Aquest és el cap de l'Església Vaticana Catòlica Apostòlica Romana, el Papa Benet XVI. Que no té res a veure amb aquesta entrada.

Aquest és l'actor, degudament caracteritzat, que encarna al terrible personatge del Darth Sidious, de la saga de pel·lícules de "La Guerra de les Galàxies" ("Starwars").


Aquest és el Sr. exdiputat Eduardo Zaplana. Crec que ara treballa en Telefónica, prestant els seus valuosos serveis a canvi d'una retribució molt moderada. Tampoc té a veure res amb aquesta entrada.

I aquest és el personatge d'«Els Simpson» ("The Simpsons"), del genial Matt Groening, el Reverend Lovejoy.


Anem per feina
Qui sí té a veure amb aquesta columna que estic escrivint és el cap del B.C.E., el Sr. Trichet.
Diu que potser hauríem d'abaixar salaris i abaratir acomiadaments en Espanya. Pel bé "de les nostres empreses".

Què caritatiu, com és de generós!

Un es pensava que el Banc Central Europeu tenia com a missió institucional el gestionar la Política Monetària de la Unió Europea. Que el seu objectiu bàsic era el control de la taxa d'inflació en una banda concreta. I que per a fer-lo disposaven d'una sèrie d'instruments de política monetària, el més conegut dels quals seria el tipus d'interès interbancari europeu o EURIBOR.

Ara m'assabento que el B.C.E. té competències també sobre el Dret Laboral en Espanya. I sobre el nostre ja malparat Estat del Benestar.
La veritat, no crec que tingui ni hagi de tenir pas aquestes competències i em molesta que pretengui arrogar-se-les.

Servidor ha mantingut en els últims mesos una postura clara respecte al B.C.E., en la que no coincidia pas amb interlocutors amb els qui en moltes altres coses sí que coincidia:

- és bona la independència del B.C.E. dels Governs; contribueix a la separació de poders i evita que la política monetària deixi de fer-se en benefici "del país" i comenci a fer-se "en benefici" del partit que tingui majoria en cada moment

- la inflació és una cosa perillosa que s'ha d'enfrontar amb una política monetària restrictiva sempre que faci falta; per la qual cosa feia bé el B.C.E. mantenint l'EURIBOR en certs nivells malgrat que els beneficis empresarials estiguessin baixant ja que la inflació no baixava

Aquesta posició em portava a demanar respecte a la independència política del B.C.E. per part dels Estats Membres de la U.E. Em va molestar quan la Cancillera Merkel o el President Sarkozy i algun altre que em deixo es van posar a donar-li instruccions al Governador del B.C.E. Trichet sobre si deuria o no baixar l'EURIBOR per estimular el creixement econòmic.

La meva anàlisi de la situació en aquell moment era que era més perillosa la inflació que la desacceleració econòmica (avui ja recessió) que s'estava produint.

Però també considerava que els Estats Membres estaven pretenent envair competències del B.C.E.

La meva posició sobre que era preferible un EURIBOR més alt si la inflació pujava venia fonamentada en que jo crec que les persones han de poder afrontar les seves despeses comptant amb seu salari i no amb la seva capacitat d'endeutament.

Per tant jo recolzava l'apujar els salaris més baixos i mantenir l'EURIBOR on fes falta si la inflació pujava.

La resta del meu pla no té res a veure amb el B.C.E. i la Política Monetària sinó amb els Estats Membres i la Política Fiscal. Fer-nos més escandinaus en aquest apartat, en resum.

Això mateix que sostenia amb el Banc Central Europeu ho sostenia amb seu anàleg del Banc Central d'Espanya i el Governador Ordóñez.

Per això em va molestar que el Governador del Banc d'Espanya es posés a dir que calia abaratir els acomiadaments i abaixar els sous a Espanya. Perquè crec que supera les seves funcions. I perquè crec que està equivocat. I em costa entendre que algú amb la seva formació s'equivoqui en això.

Els ciutadans que vivim en aquest país tenim un poder adquisitiu dels més baixos de tota Europa. Mirin el que cobrem i el que necessitem gastar (en despeses indispensables), què podem estalviar
i comparin-ho amb França, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Holanda...

A Espanya els problemes no han vingut pas perquè els salaris mínims dels treballadors siguin alts. Al contrari.

Quan el lloguer d'un pis d'una sola habitació en una ciutat com Barcelona costa 650 € al mes, cobrar 800 € al mes no és cap benedicció.

Quan els treballadors tenen un contracte temporal fals, en frau de llei, perquè respectant la llei hauria de ser indefinit i no pas per obra o servei, l'acomiadament no és que sigui barat, és que és de facto gratis i lliure, sense necessitat d'expressar causa, acausal. I l'Estatut dels Treballadors es desvirtua completament.
I la gent continua sense contractar advocats (si no tens diners l'Estat te'ls dóna de franc) i inundar la seva empresa o ex-empresa amb demandes.

Per cert, que saben quin partit polític va protestar contra les declaracions de llavors del Governador del Banc d'Espanya?
Va protestar el partit Izquierda Unida.
El Governador Ordóñez va ser seleccionat per al seu càrrec per P.P. i P.S.O.E.

Ara, que el Governador Trichet es posa a parlar de Dret Laboral espanyol i del nostre pobre Estat del Benestar, em torno a molestar.

I igual que demanava als Estats Membres que respectessin la independència del B.C.E. i la seva gestió de la Política Monetària, l'he de demanar al B.C.E. que respecti la independència dels Estats Membres i la seva sobirania nacional quant a Dret Laboral.

Hi ha una dita que resa: "abans de jutjar ningú cal que caminis tres dies portant les seves sabates".

No estaria pas malament que el milionari Governador Trichet (no m'importa pas que tingui milions, el que m'importa és que vulgui abaixar el sou als que cobren 700 € al mes)
provés de viure amb 700 € al mes a Barcelona o Madrid.

I amb un contracte temporal malgrat portar anys al seu sector professional i que el lloc de treball que ocupa sigui un de fix en la seva empresa, no pas temporal.

Potser així disposaria de l'amplitud de mires necessària per reformular la seva qüestionable anàlisi sobre abaixar sous i abaratir acomiadaments.

Abaixar salaris a Espanya? Abaratir i liberalitzar acomiadaments?
Encara més??, he de dir jo.

Insisteixo en allò que vaig dir. Em semblaria bona una Unió Europea política. En aquest sentit, jo seria europeista.
Però si faig alguna cosa he de fer-la bé i si no, no la faig pas.
El "com" és més important que el "què". Si aquesta unió ha de significar abaixar salaris als qui cobren 800 € i liberalitzar acomiadaments, llavors ens sortirà més a compte anar-nos de la Unió; ja s'ho faran els què s'hi quedin.


Estigueu preparats
Ja hem sentit aquest discurs tant a persones no autoritzades a fer-ho segons la meva humil opinió, com els Governadors de bancs centrals Ordóñez i Trichet,
com a persones més o menys autoritzades pel vot popular, com podrien ser el Sr. Mariano Rajoy del P.P. i fins i tot el "socialista" del P.S.C. Sr. José Montilla.

Aquests darrers, que es juguen el vot, en diuen ara "reforma laboral estructural" perquè podria quedar lleig dir-ho tan clarament com ho diuen els banquers centrals. L'Ex President Aznar també ho ha esmentat algun cop amb la flegma i la il·lustració que el caracteritza.

Massa està sonant com perquè d'aquí a poc temps no ens presentin un retall substancial del nostre Estatut dels Treballadors, dels nostres drets laborals.

Aconsello estar molt atents. Recordin la proposta de les 65 hores (ordinàries, sense comptar pas les extra) de treball setmanal de fa poc. I recordin qui les va proposar en la Comissió Europea i què va votar cadascú fins que ens vam posar els ciutadans a pressionar afanyadament al Parlament Europeu.

Un individu que vesteix un vestit de 1.000 €, o un que porta unes ulleres amb la muntura d'or massís, o un que condueix un Jaguar de 50 milions de pessetes, o un que viu en un palau o palauet, o una que cobra 8.000 € al mes, o un que cobra 1.000.000 € a l'any...
no tenen pas autoritat moral per a demanar als caixers de supermercat d'aquest país, als paletes, als cambrers dels Pans & Co....
que abaixin el seu sou de 800 € al mes perquè és massa alt.

I crec que ho demanaran (ordenaran?) tard o d'hora.
I si arribat el moment no parlem tots, units, de manera clara i directa,
triomfaran en el seu injust propòsit.

Entrades anteriors relacionades:
- D'impostos i impostors
- Calen més jutges i mèdics, però abaixem impostos!
- Eleccions al Parlament Europeu (IV)
- La crisi provocada

Bibliografia: El Economista: Trichet aconseja a España una reforma que modere salarios y abarate despidos.